ACCADEMIA DEL DIALETTO MILANESE - Anno VIII - N. 56 - Luglio/Agosto 2006 - Registrazione del Tribunale di Milano N°789 del 24-12-1999
Home

Come abbonarsi

Accademia

Come associarsi

Sciroeu di Poetta

Contatto

Torna alla prima pagina


Stòria d'ona famiglia de fittavol
Maria Luisa Villa Vanetti

Regnando S. M. Vittorio Emanuele III per grazia di Dio e per volontà della Nazione Re d'Italia 6 luglio 1906
[...] Si sono personalmente costituiti: (Per una Parte) I Signori Giovanni e Cav. Eugenio fratelli Besana fu Gaetano, nati il primo in Milano e l'altro a Mariano Comense, entrambi domiciliati in Milano N,1 possidenti.
(E per l'altra Parte) I Signori Alessandro, Cesare, Umberto ed Edoardo fratelli Villa fu Domenico, nati il primo a Lambrate e gli altri a Vigentino, tutti domiciliati a Lacchiarella, fittabili. [...]
Così inizia un plico di 60 pagine di fogli protocollo scritto a penna in cui si stipula un contratto di affitto per loro e loro eredi per la Possessione denominata Ronchetto [...] di ettari 81,00,90 [...] Per l'annuo fitto o mercede locatizia di £ 19.000 [...]


Hinn passaa cent ann da quand la famiglia Villa, la mia famiglia, l'è vegnuda a stà in la cassina de Ronchett di Rann e dòpo cent ann semm ancamò chì.

Gh'aveven avuu fortuna, i danee per podè toeu ona cassina inscì granda eren rivaa da ona vincita al lòtt, inscì l'è cominciada. Da allora tanti ròbb hinn succeduu e tanti alter hinn cambiaa, guerr, sciòperi, migrazion, povertà, miracol econòmich, gh'è rivaa la radio, la television, hinn andaa fin sù la luna ma i campagn gh'hann semper la stessa terra.

L'è ona terra bòna per el ris che però el se somèna pù a man, gh'è pù i squader de mondinn ma gh'è nanca ona dòna che se lamenta: stà coi pee e i man in l'acqua con la s'cena piegada l'è on mestee che se rimpiang nò.
I cass de fen se comeden pù forcada sù forcada ma se fann sù i ball con l'imballadora, se ved pù i cavai e i boeu in cobbia al giòv, ma trattor con roeud gròss e alt anca pussee de duu meter, macchin che fann in d'on dì el laorà de settimann.

La cà l'è semper quella, ona cà che, in del settcent, l'era d'on quai scior de campagna, tanti stanz voeuna 'dree l'altra con 'sti corridor longh che la traversen da ona part a l'altra. Tanti finester de legn pitturaa, cont i veder a quadrett, che guarden la strada in fila come soldaa, a metà de la facciada gh'è el pòrta bandera e in d'on cassett del comò gh'è ancamò el tricolor cont el stemma del re, d'estaa i gelosii se tegnen cius per difendes dal sô.
On porton de legn alt e gròss cont el portell che per passà se dev sbassà el coo, l'è ancamò quell d'ona vòlta, pien de ciòd con la testa bombada, inscì consunt che 'l par on pizz de venadur de legn.

Visin al porton gh'è 'l molin per masnà el forment, poggiaa sù on sostegn de legn cont i colonett sagomaa come quei grecch, in d'on canton on vestee vonc e sbirolent ma se ved ancamò i cioditt faa a man ciaschedun cont on tocchell piscinin de coramm per riparà la seda rossa che rivestiva l'interno.

Minga de poggioeu ma on pòrtich con quatter colònn de sass, sòtt al pòrtich la rizzada on poo sù e giò, dove s'hinn sgarbellaa i genoeugg tutti i fioeu de la famiglia.
Al pianterren el salon, la saletta, la cusina granda come la cantina, umida e semper fresca anca d'estaa, in mezz a la stanza el tavol, cont on quai carioeu, faa cont el legn del castan che gh'era sù la giazzera in mezz al praa del giardin, taccaa sù sul camin on stemma che 'l zio el diseva, cont on'espression on poo seria e on poo de toeu in gir, fuss quell de la famiglia.
In del cassett del tavol gh'è on borsin con denter ona quai moneda con sù el profil del re e ona quai altra col fascio. In del mur tra la cusina e la cantina on tanabus con duu sciòcch per el camin che l'è cinquant'ann che el se pizza pù, in del soffitt on scuroeu per scond el forment al temp de guerra.

In quell che ciamom lavandin, che l'è ona stanza gròssa quasi 'me on "monolocale", gh'è ona vasca de sass dove i dònn de servizi lavaven i pagn e i piatt, ona giazzera, on buffè tutt ròtt, ona moschiroeula, on caldar per la bugada e in d'on canton on bernascin.

De sora i stanz de lett, cont i soffitt tròpp alt, che né camin né stuv hinn staa mai bon de scaldà. Al pian de sora se riva cont ona scala de sass de vint basei, sui mur i smagg de umidità che ghe l'hann semper avuda vinta col sbianchin.

Sett stanz de lett grand e piscinin coi soeul de legn ò de mattonei, ona quai stanza la gh'ha ancamò i mur pitturaa tipo finta tappezzeria, i pòrt de legn pien a on'anta solla dove se ved i segn de la piana.
Lett e comò luster e intarsiaa, mòbil de quei che se cambien mai, gh'è ancamò on lettin de fiolett saraa sù tutt in gir, de quei faa de laster de ferr negher con pitturaa sù i fior. Armoir de tutti i misur dove gh'è denter anca i vestii che se dopera pù, in de l'armoir de la stanza pussee in fond gh'è la vestina de battesim de organzin con la scuffietta, bòna per tutti i fioeu che gh'è nassuu e bòna ancamò per i nevod che vegnarann.

Stanz in dove gh'è vegnuu al mond e dove hinn mòrt in tanti, certi i hoo cognossuu tanti alter i hoo mai vist ma on quaicòss de lor gh'è restaa tra i mur de 'sta cà, certi vòlt par quasi de sentii camminà per i corridor.
Sòtt al pòrtich gh'è ancamò i dò banchett, che l'ha traa insèma el legnamee, nissun se ricòrda pù quand, dove s'hinn settaa giò e se setten giò ancamò i dònn a fà la maja, a ricamà e cicciarà in di pòdisnaa d'estaa; da lì se ved tutta la cort cont i pòrtich, el stallon di vacch, el stallin di cavai e la stalletta di manzett, el pollee senza pù pollaster, pitt e, per Natal polloni e faraònn che fann quell vers: "Fa fregg, fa fregg..."

I familii de paisann eren inscì tanti che gh'era perfin duu palazzett foeura de la cort per sistemai tucc, a ògni famiglia duu locai, ona cusina, ona stanza e se gh'aveven tanti fioeu ghe ne daven on'altra.
Se ved pù sù la ringhera i lenzoeu distenduu al sô, a bassora se sent pù pestà el lard per la minestra e gh'è pù i bagninn al sô con l'acqua per lavass la sera prima de mangià.

In mezz a la cort gh'è l'era de ciment con l'impronta de generazion de paisann che s'hinn passaa la forca per voltà el fen ò la pala per fà sù el monton del melgon; gh'è anmò i pedann de ona nivola de fioeu mes'ciaa sù con quei del fittavol a giugattà a la lippa, a te-ghe-l'hee, a orbisoeula.
La legnera, in dove el legnamee el giustava i roeud di carr, l'è diventada el depòsit di ass e di vansarusc del legn bon per la stua.

Ona vòlta l'ann vegniva el sellee per giustà i finiment di cavai, el lavorava in la rimessa di carròzz.
In soree gh'è ancamò ona lanterna del brumm, l'è lì bòna pù per nissun ma che nissun voeur trà via.
Adess gh'è l'acqua calda per tucc, el frigo e la television, gh'è pù bisògn de s'ceppà la legna per la stua, gh'è anca el dottor con la mutua e certi laorà, per furtuna, se fann pù e quand senti dì che se viveva mej ona vòlta pensi a tutta che la pòera gent che gh'è passaa in 'sta cassina chì, i fioeu a pee biòtt, i vecc senza dent mòrt tròpp prest e i dònn bonn domà per fà fioeu.

Davanti al pòrtich gh'è fiorii el "caprifoglio", che 'l gh'ha pussee de sessant'ann, e i fior spanden in l'aria el profumm de l'estaa... òrco sciampin!... on ratt che 'l rampega sul ramm... i ratt, son sicura, hinn semper quei, gh'emm on'esperienza longa cent ann de trappol e velen ma la guerra l'emm mai vinciuda.

In sù l'era gh'è ona brancada de fen slargada giò al sô a scaldass, in l'aria calda de luj se sent l'odor del maggengh comedaa in cassina, odor ch'hinn semper quei da cent ann, on mist de fen, de fior, de muffa e de fresch, el profumm de la Stòria... el profumm de la stòria d'ona famiglia de fittavol.