ACCADEMIA DEL DIALETTO MILANESE - Anno VIII - N. 56 - Luglio/Agosto 2006 - Registrazione del Tribunale di Milano N°789 del 24-12-1999
Home

Come abbonarsi

Accademia

Come associarsi

Sciroeu di Poetta

Contatto

Torna alla prima pagina


Bosinas e legrii


L'APERITIV DE LA TELEVISION

Tì te see adree a mangià ma lor, sti maledett,
te parlen de ona purga e del sò effett,
menomal che per togliersi dai guai,
a gh'è di rotolon che finiss mai.

Poeu gh'è i sederin di fioeu, l'è fina bell,
anca s'el risultà, l'è semper quell
gh'è anca i adesiv per la dentiera,
che le ten ferma da mattina a sera.

Gh'è la politica, incident, i mòrt mazzaa,
tutt te propinen a l'ora de mangià.

Cert, la television lè ona magia,
che s'te gh'hee l'appetitt, le manda via.



Cesare Bisone





DISCORS IN VEDRINA

Denanz a 'na vedrina a fà de specc
on ciocch tradii malfermo sui gambett
el ciòcca contra 'l mond ghe l'ha con tucc
d'infilada comencia on discorsett:

amor, che on bell dì t'hee menaa i tòll
per colpa d'on gandolla ballabiòtt
perchè mì s'eri on ciolla alt e mòll
adess son dislippaa, gh'hoo pù nagòtt!

El sbircia in la vedrina la grisella,
el varda el nas, el sfiora el sò barbòss:
pensà che s'eri anmì on bell biscella
taccaven lit i dònn, semper adòss!

On arimòrta appena d'on moment
domà per ciappà fiaa e bagnà el gòss
e poeu de bòtt el cambia argoment
ghe l'ha cont i politich tucc balòss!

El tira in ball comun e parlament
e come 'l sòlit el vin el parla s'cett:
hinn di grand lader, voeuja de fà nient
e bon de cicciarà e fà dispett!

Cont i ligera che venden "cocaina",
fioeu e tosann ja fann diventà matt,
l'è nò 'me dent per dent ciappà gaina,
quand te se faa te see on fregon di piatt.

Poeu i "magnaccia" parent di rocchettee,
prima promess poeu bòtt e privazion,
a ruzen tosanett sui marciapee,
vita de can, va tutt a tomborlon!

Ma quanta verità vegnuda a galla
In d'on discors tra on ciocch e 'na vedrina
"vino veritas" e l'è nò 'na balla
ma questa verità l'è genuina.

Anmò 'n'oggiada al scior denanz a lù,
ma la vedrina l'è domà 'na pòrta,
la se derva e ch'el scior là 'l gh'è pù,
dal stremizzi ghe ven la faccia smòrta.

E 'dess, in mezz a on via vai de gent
el manda giò on gottin per tirass sù,
quell che gh'è intorna ghe ne frega nient
el mond l'è sò e lù l'è indeperlù!



Mario Scurati